Carrer de Sants 200 anys d’història – 03 de maig, 2013

Referencìes romanes

En un document de l’any 995 es fa menció de la vila de “Sanctis” prop de Sant Vicenç de Sarrià, en referència a uns terrers consignats en l’escriptura feta per Berenguer, bisbe de Barcelona. Al 1079 es menciona de vila de Sants (Sanctis) al descriure els límits d’una finca que arribava a la sorra del mar. Al 1157, a la venda d’una peça de vinya situada al territori de Barcelona a la Vila de Sanctis, en la descripció dels seus límits es llegeix “confronta a llevant amb alou de Sancte Marie de Sanctis…”. I moltes més anotacions ens venen a dir que el poble de Sants ja existia en l’any mil i possiblement molt abans.

En aquells anys Barcino (Barcelona), fundada per l’emperador Juli August, ja era una ciutat mil·lenària, i un segle abans de la seva fundació (10-5 anys aC.), els romans havien desembarcat i ocupat el país, establint-se en la llarga planúria que s’estén entre el Besòs i el Llobregat (Lubricatus) i entre Collserola i el mar, planúria trencada per petits turons que estaven coronats per poblats íbers, que feia segles que eren la població indígena del país. En un d’aquest turons, el mont Tàber, fou on els romans decidiren construir la ciutat que anys després seria el cap i casal del País, altres turons també eren habitats.

Barcino i les primeres grans vies

En el transcurs d’aquell segle els romans havien sabut treure profit de la terra, que cultivaven, principalment la vinya d’on obtenien vi, i obtenien minerals, que junt amb el vi i altres mercaderies, embarcaven cap a Roma des del port situat a l’estuari del Llobregat, quan encara la Marina estava negada pel mar. Aquest territori, ja densament poblat (situats al segle 1 a C.) de vil·les rurals, no tenia una ciutat que les aglutinés, ni una via principal que la comuniqués amb la resta de l’imperi. Aquesta empresa la dugué a cap l’emperador August, qui també ordenà la construcció d’una nova via que separant-se de la Via Augusta, en el Vallès, es bifurcava per baixar per la costa, passant per Iluro (Mataró) Baetulo (Badalona), Barcino, i seguint pel pla (terres de Sants), arribava al Llobregat (Rubricatus) seguia la seva riba fins a Martorell, on tornava a trobar-se amb la carretera de la que s’havia separat.

Els aspectes econòmics

Com és d’habitud- no foren aliens a aquesta empresa. A la regió hi havia, com hem dit, una producció vinícola important que era enviada a Roma, via marítima, envasada en àmfores, des del port situat en el antic estuari del Llobregat, igual passava amb els minerals. Era, doncs, necessari que una ciutat fos el centre administratiu i de control d’aquesta amplia activitat. Aquesta ciutat fou Barcino. A la resta del pla s’hi mantenien els villae tot i que no hi ha gaires evidències que Sants en fos un d’ells, tot i així a uns cinc-cents metres de la parròquia de Sants Maria de Sants si han trobar unes tombes romanes i prop d’aquesta església també si ha trobat un mil·liari (columna de pedra amb la que els romans senyalitzaven les vies principals de comunicació), d’aquesta pedra cilíndrica també se’n va trobar un tros prop de la carretera de la Creu Coberta. De tombes igualment se’n van inventarià unes quantes trobades prop del antic camí romà que separava Sants de Les Corts, que coincideix més o menys amb la Travessera, tombes que, per tant, es trobaven al terme de Sants quan encara no s`havia posat l’arbitrària frontera del carrer Madrid per separar ambdues barriades.

Es dibuixa el que serà, passats els segles, el Carrer de Sants

Durant segles l’exclusiu accés a aquesta gran planícia de Barcelona era per Montcada i al Sud per Martorell, més cap el mar no era possible perquè els rius omplien el terreny de maresmes i llacunes, fent difícil la traça d’un camí. El més important d’aquests camins fou la Via Augusta, que per ponent sortia pel portal de Sant Antoni i, apartada d’aquells aiguamolls, arribava a la Creu Coberta i agafava el camí de la Bordeta cap a l’Hospitalet i Cornellà, una mica més amunt un altre camí que seria, més tard, la carretera que la uniria amb Zaragoza i Madrid. Aquesta carretera passava pel poble de Sants, on es desenvoluparia, amb força, una amplia i molt important indústria i propiciaria un comerç fort que avui, amb la Carretera batejada amb el nom de Carrer de Sants, encara perdura amb la mateixa força.

D’on ve el nom de Sants?

Documents i anotacions diverses, donen crèdit a pensar que Sants (Sanctis) existia durant els segles d’assentament romà i en les lluites amb els àrabs i en les incursions carolíngies, i sortia com a vila, Villa de Sanctos es llegeix en un document anterior al 985, i el terme vila era, llavors, entès com a territori que envolta a un grup d’habitatges, el propi nom de Sants (ad sanctos) fa creure que ve d’antic i de un lloc venerat. Però, ara per ara, la primera citació d’una església és de l’any 11. L’any 1828 es va fer un temple més gran i neoclàsic, pensem que llavors la població ara elevada com a conseqüencia del desenvolupament industrial i comercial, el seu arquitecte fou Francesc Renart i Arús. L’església fou destruïda durant la guerra civil.

Share on Facebook41Share on Google+0Tweet about this on TwitterPin on Pinterest0Share on LinkedIn0Email this to someone
Contactar