Situació

Sants estava estratègicament situat a poca distància de Barcelona, sortint pel portal de Sant Antoni, direcció sud i a mig camí (més o menys el que ara és l’Avinguda Mistral) hi havia una creu de terme a la que varen posar un taulat que li donà el nom amb la que fou coneguda “Creu Coberta” i que ara dona nom al important carrer que des de la Plaça Espanya, en línia recta, enllaça amb el Carrer de Sants, formant el que fins fa ben poc era conegut com “La Carretera”. A prop d’aquesta creu, hi havia el Monestir de Valldonzella on hi pernoctaven reis i visitants il·lustres abans de fer l’entrada a Barcelona per ser rebuts, adequadament, per les seves autoritats. Aquest monestir durant la guerra dels segadors fou cremat i les monges que l’habitaven van passar al priorat de Natzaret, dins la Ciutat, lloc que durant la Setmana Tràgica seguí la mateixa sort del monestir anterior; més tard es construí el nou Monestir del carrer de Císter.

Primeres infraestructures

A Sants s’hi va construir l’estació de tren de Barcelona a Martorell, també s’hi va fer passar la carretera que unia Barcelona amb la capital d’Espanya (d’aquí el nom de “la carretera”), mentre s’hi anava consolidant l’existència de molts magatzems de gra que s’instal·laren a banda i banda d’aquesta important via, justificaven també la seva existència el fet de que, segurament, des del port hi havia fàcil accés sense traspassar les muralles de Barcelona i salvant, així, el pagament de burots i taxes. Tot plegat feu que en el segle divuit aquesta important via de comunicació es consolidés com a via amb concentració comercial i, també, lloc de passeig. Avui – dos segles més tard – aquesta asseveració continua sent vigent, perquè de punta a punta del seu llarg recorregut, que travessa els barris de Sants i de Hostafrancs, ha esdevingut en bulevard que concentra mig miler d’establiments, i les seves voravies arbrades ofereixen un passeig plàcid i entretingut.

La Carretera

Era habitual i costum seguida per molta gent del barri, que al diumenge sortint de missa orientés ses passes Carretera enllà, direcció Plaça Espanya, era un passeig llarg, reposat, contemplant aparadors, o els tramvies o qualsevol cosa que hi passés i que podia semblar extraordinari.

Share on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterPin on Pinterest0Share on LinkedIn0Email this to someone
Contactar