El carrer comercial més llarg d'Europa

L’ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DEL CARRER DE SANTS “SANTS ESTABLIMENTS UNITS”, AGRUPA LA MAJORIA DELS SEUS ESTABLIMENTS, SÓN ELS MES INTERESSANTS, ELS QUE US OFEREIXEN L’ATENCIÓ PERSONALITZADA, EL PRODUCTE DE QUALITAT I ELS PREUS AJUSTATS.

El 20 d’abril de 1897 la reina regent Maria Cristina d’Hamburg-Lorena, signava el decret pel qual Sants i altres pobles, quedava agregat a Barcelona. Ja s’havia intentat fer-ho, amb fracàs absolut, quatre anys abans. En aquell temps Sants aportà a Barcelona uns trenta mil habitants i feu que la seva població excedís del mig milió.

El perquè d’aquesta annexió, que en el seu temps fou dolorosa i molt contestada, l’hem de trobar, com acostuma a passar sempre, en la expansió d’una ciutat que s’industrialitza, que necessita ampliar espais i ordenar el territori per poder-lo administrar millor.

El poble de Sants estava estratègicament situat a poca distància de Barcelona, al sud-oest, s’hi va construir l’estació de tren de Barcelona a Martorell, hi passava la carretera que la unia amb la capital d’Espanya, i atenent als molts magatzems de gra que s’instal•laren a banda i banda d’aquesta important via segurament tenia, també, fàcil accés des del port. Tot plegat feu que en el segle divuit la Carretera, denominació que ha arribat fins els nostres dies, es consolidés com a via amb concentració comercial i de passeig, fet que ara, ja en el segle 21, continua sent vigent perquè de punta a punta del seu llarg recorregut, esdevingut en bulevard, es concentren mig miler d’establiments i les seves voravies arbrades ofereixen un passeig plàcid i entretingut.

En el segle divuit tot el municipi era rural, amb bones terres, planes, conreades totes, no n’hi havien ni del comú ni del rei, totes eren conreades, no tant les de marina, molt humides, on si collien joncs per treballar-los i s’hi conreava cànem, i regalèssia pels herbolaris i la roja d’arrels tintòries, a les terres mes altes el blat i la vinya i garrofers, oliveres i figueres quins fruits eren ben venuts a la Ciutat. Més tard el Canal de l’Infanta faria més variada la producció agrícola. El 1724 eren inventariades dues carnisseries, dues tavernes i dues botigues, més endavant es mencionen uns magatzems de gra, excessius per guardar-hi la producció pròpia, per tant sembla probable que el producte que si guardava procedia, directament, del port de Barcelona i quedava col•locat a peu de carretera per fer les transaccions comercials amb més llibertat. Cent anys més tard es compten quatre hostals, i barberies, cafès, espardenyeries, sastreries, tavernes i un bon nombre de botigues generals. Apareixen els primers “prats d’indianes” que eren camps d’herba on s’hi estenien les peces de roba procedents de les fàbriques de Barcelona, perquè el sol les blanquegés i després ser estampades, n’hi havia molts i varen senyalar el terreny on de mica en mica s’hi anà instal•lant una industria que reclamaria ma d’obra, faria venir la pagesia de rodalies, i més tard obrers d’arreu, i faria canviar totalment el poble primer, i el barri després.

Al 1851 ja funcionaven els primers vapors, i es coneix l’existència de fabricació de porcellana, de mistos, tres fàbriques de vidriol (àcid sulfúric i sulfats metàl•lics), i un fideuer i fabricant de cordes, saboners, moliners, olivaires i rajoleries, i poc després la d’hules, ceràmiques, filats i teixits. La fàbrica de La Espanya Industrial fou l’empresa tèxtil més gran que hi havia a Espanya.
La carretera es va convertir en un referent pel que fa al comerç al detall i a l’en gros, al transport i als serveis en general, tant és així, que els establiments comercials que s’hi van establir ja comptaven amb clients, de pas o no, de la ciutat de Barcelona. El pla Cerdà , a finals de segle, apropà definitivament el poble de Sants a Barcelona, uns anys després es feu l’annexió i s’entrava al segle 20 sent un barri de Barcelona amb una personalitat forta, que quedava visible en un CARRER DE SANTS que era, i segueix sent avui encara més, un seguit d’establiments comercials de oferta variada i especialitzada.

El carrer de Sants, sens dubte és l’artèria principal del barri i un centre comercial d’una intensitat que pocs altres carrers de la ciutat igualen. És també l’eix de comunicacions bàsic, per on passa el metro des del 1926, i per on van circular els tramvies fins l’any 1969, quan van ser substituïts pels autobusos, on hi ha, a pocs metres, l’actual estació central del tren a Barcelona (els de rodalies, els de llarg recorregut i el de Gran Velocitat), on hi passen 2 línies de transport metropolità, la 3 i la 5, on hi ha, a la seva Plaça de Sants, un pàrquing de tres-centes places, construït per iniciativa dels propis comerciants. Així, entre uns mitjans i altres de transport, els potencials clients de tot Barcelona i d’arreu de Catalunya poden accedir a un Eix Comercial actiu, dinàmic i solvent. El Carrer de Sants és un lloc de privilegi per al comerç urbà, quatre quilòmetres de comerç seguit a banda i banda de Carrer, amb més de tres centenars de botigues i establiments de serveis, ho avalen. El Carrer de Sants, és sens dubte, el carrer comercial més llarg d’Europa.

L’Associació de comerciants del Carrer de Sants “Sants Establiments Units”, agrupa la majoria dels seus establiments, són els mes interesSANTS, els que us ofereixen l’atenció personalitzada, el producte de qualitat, els preus ajustats. Va néixer amb l’ànim de defensar i propulsar el comerç urbà i de proximitat, característic de la nostra ciutat de Barcelona, el comerç que facilita l’arrelament social i integrador i que defensa una manera de concebre la quotidianitat de la vida i la seva interrelació. El Carrer de Sants defensa el seu comerç i a través de la “Fundació Barcelona Comerç” defensa el comerç de proximitat de tota la Ciutat. SANTS, SANTS, SANTS, CARRER DE SANTS, sens dubte.

Veure notícia original